Thursday 11 March 2010

Terratrèmol Xilè pot haver mogut eix de la Terra i acortar els dies.


El terratrèmol que va estremir Xile el cap de setmana pot haver mogut l'eix de la Terra i escurçat la durada de cada dia, segons un investigador de l'agència espacial nord-americana NASA.

Richard Gross, un científic del Laboratori de Propulsió de la NASA a Pasadena (Califòrnia), va treure els comptes per a determinar en quina manera va canviar la rotació de la Terra com a resultat del terratrèmol a Xile, que va assolir una magnitud de 8,8 graus en l' escala de Richter.

Segons un informe publicat avui, Gross i els seus col.laboradors van recórrer a un complex model de càlculs i arribar a la conclusió preliminar que la forta sacsejada hauria d'haver escurçat el dia terrestre en aproximadament 1,26 microsegons. Un microsegon és una milionèsima de segon.

Segons un informe publicat avui, Gross i els seus col.laboradors van recórrer a un complex model de càlculs i arribar a la conclusió preliminar que la forta sacsejada hauria d'haver escurçat el dia terrestre en aproximadament 1,26 microsegons. Un microsegon és una milionèsima de segon.

Però encara més impressionant és que, segons els càlculs de l'equip de Gross, s'hauria mogut l'eix de figura de la Terra, és a dir la línia al voltant de la qual està equilibrada la massa del planeta, i que pot haver-se desviat a 2, 7 millarsegundos, és a uns 8 centímetres.


L'eix de figura de la Terra no és el mateix que el seu eix Nord-Sud de pol a pol.
Ambdues línies estan separades per uns 10 metres.

Gross va explicar que el mateix model de càlculs va arribar a la conclusió que un terratrèmol amb magnitud 9,1 graus ocorregut a Sumatra el 2004 ha d'haver escurçat la durada del dia en 6,8 microsegons, i pot haver mogut l'eix de figura de la Terra en 2,32 millarsegundos, uns 7 centímetres.


Gross va dir que, tot i que el terratrèmol a Xile va ser molt menor que el de Sumatra, pot haver canviat molt més la posició de l'eix de figura de la Terra per dues raons.

Una d'elles és que el terratrèmol de Sumatra es va localitzar prop de l'equador, mentre que el de Xile va ocórrer en latituds mitjanes per la qual cosa pot haver tingut major impacte en el desviament de l'eix de figura.

En segon lloc, la falla geològica en què va ocórrer el terratrèmol xilè penetra a la Terra en un angle lleugerament més pronunciat que la falla que va causar el sisme de 2004 a Sumatra. Això fa que la falla xilena pugui moure verticalment, amb més efecte, la massa terrestre.

Manuel Climent.

Les malalties estranyes, una assignatura pendent.


Lluitar per no seguir sent una assignatura pendent entre científics, metges, polítics i la societat en general és l'objectiu de la celebració del Dia Mundial de les Malalties Rares, patologies agrupades així pel desconeixement sobre elles i la seva falta de tractament eficaç.

No obstant això, només a Espanya hi ha més de tres milions de persones que les pateixen segons la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), que ha assenyalat que entre el 6 i el 8 per cent de la població mundial estaria afectada per aquestes malalties, de les que estan descrites més de 5.000.

Al costat de l'absència de curació per a gairebé totes aquestes malalties, un altre important problema és la mitjana de cinc anys a la tardança en la seva detecció, des de l'aparició dels primers símptomes fins a la seva diagnòstic correcte.


Per això, estrènyer llaços entre els científics i els metges per afavorir el desenvolupament de les investigacions és una de les fites del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), el director científic, Francesc Palau, ha dit a Efe que " els polítics són els que tenen la responsabilitat última i gran de fer les coses bé ".

Des dels col.lectius de malalties rares es demana la creació de Centres de Referència especialitzats, ja que "l'acció prioritària ha de ser garantir un diagnòstic encertat, tractament i atenció sociosanitària, tant als malalts com als seus familiars", ha afirmat el vicepresident de l'Aliança General de Pacients (AGP), Alejandro Toledo.

Així mateix, la directora general de FEDER, Claudia Delgado, ha destacat la necessitat del tractament multidisciplinari per atendre les malalties rares, que ha d'incloure "un treballador social i un psicòleg, la tasca d'assessorament i acompanyament ha de ser reconeguda en l'atenció personal a
els pacients ".

La dieta materna en l' embaràs pot marcar la salut geèntica del bebé.

La dieta materna durant l'embaràs podria influir en la salut genètica dels fills, segons un estudi de la Universitat de Missouri a Columbia (Estats Units) que es publica a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).

El treball ha estat realitzat en ratolins i indica que la dieta de la mare en l'embaràs podria influir en la salut genètica de la seva descendència i que les femelles en desenvolupament podrien ser més sensibles a les dietes maternes que els homes.

Els científics, dirigits per Cheryl Rosenfeld, van analitzar l'expressió genètica en placentes de femelles de ratolí embarassades alimentades amb dietes altes en greixos i en carbohidrats o dietes control. Els resultats van mostrar que cada dieta produïa una signatura genètica distintiva i que les placentes de ratolins de femelles en desenvolupament expressaven grans alteracions que les dels mascles.

Els autors van identificar les diferències en l'expressió genètica placentària en prop de 2.000 gens, incloent aquells coneguts per codificar funcions renals i de l'olfacte. Amb anterioritat, els científics havien observat que les dietes maternes riques en calories tendien a afavorir naixements d'homes enfront dels de femelles en una varietat d'espècies de mamífers i que els fills de mares obeses eren més propensos a convertir-se en obesos que les filles.

Els investigadors suggereixen que el coneixement de la relació entre la dieta materna i l'expressió de gens específics de gènere podria ajudar a confeccionar règims nutricionals prenatals per millorar la salut fetal en humans i ajudar a reduir el risc infantil de malalties associades a la dieta d'aparició més tardana.

Manuel Climent