Thursday 11 March 2010

Terratrèmol Xilè pot haver mogut eix de la Terra i acortar els dies.


El terratrèmol que va estremir Xile el cap de setmana pot haver mogut l'eix de la Terra i escurçat la durada de cada dia, segons un investigador de l'agència espacial nord-americana NASA.

Richard Gross, un científic del Laboratori de Propulsió de la NASA a Pasadena (Califòrnia), va treure els comptes per a determinar en quina manera va canviar la rotació de la Terra com a resultat del terratrèmol a Xile, que va assolir una magnitud de 8,8 graus en l' escala de Richter.

Segons un informe publicat avui, Gross i els seus col.laboradors van recórrer a un complex model de càlculs i arribar a la conclusió preliminar que la forta sacsejada hauria d'haver escurçat el dia terrestre en aproximadament 1,26 microsegons. Un microsegon és una milionèsima de segon.

Segons un informe publicat avui, Gross i els seus col.laboradors van recórrer a un complex model de càlculs i arribar a la conclusió preliminar que la forta sacsejada hauria d'haver escurçat el dia terrestre en aproximadament 1,26 microsegons. Un microsegon és una milionèsima de segon.

Però encara més impressionant és que, segons els càlculs de l'equip de Gross, s'hauria mogut l'eix de figura de la Terra, és a dir la línia al voltant de la qual està equilibrada la massa del planeta, i que pot haver-se desviat a 2, 7 millarsegundos, és a uns 8 centímetres.


L'eix de figura de la Terra no és el mateix que el seu eix Nord-Sud de pol a pol.
Ambdues línies estan separades per uns 10 metres.

Gross va explicar que el mateix model de càlculs va arribar a la conclusió que un terratrèmol amb magnitud 9,1 graus ocorregut a Sumatra el 2004 ha d'haver escurçat la durada del dia en 6,8 microsegons, i pot haver mogut l'eix de figura de la Terra en 2,32 millarsegundos, uns 7 centímetres.


Gross va dir que, tot i que el terratrèmol a Xile va ser molt menor que el de Sumatra, pot haver canviat molt més la posició de l'eix de figura de la Terra per dues raons.

Una d'elles és que el terratrèmol de Sumatra es va localitzar prop de l'equador, mentre que el de Xile va ocórrer en latituds mitjanes per la qual cosa pot haver tingut major impacte en el desviament de l'eix de figura.

En segon lloc, la falla geològica en què va ocórrer el terratrèmol xilè penetra a la Terra en un angle lleugerament més pronunciat que la falla que va causar el sisme de 2004 a Sumatra. Això fa que la falla xilena pugui moure verticalment, amb més efecte, la massa terrestre.

Manuel Climent.

Les malalties estranyes, una assignatura pendent.


Lluitar per no seguir sent una assignatura pendent entre científics, metges, polítics i la societat en general és l'objectiu de la celebració del Dia Mundial de les Malalties Rares, patologies agrupades així pel desconeixement sobre elles i la seva falta de tractament eficaç.

No obstant això, només a Espanya hi ha més de tres milions de persones que les pateixen segons la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), que ha assenyalat que entre el 6 i el 8 per cent de la població mundial estaria afectada per aquestes malalties, de les que estan descrites més de 5.000.

Al costat de l'absència de curació per a gairebé totes aquestes malalties, un altre important problema és la mitjana de cinc anys a la tardança en la seva detecció, des de l'aparició dels primers símptomes fins a la seva diagnòstic correcte.


Per això, estrènyer llaços entre els científics i els metges per afavorir el desenvolupament de les investigacions és una de les fites del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), el director científic, Francesc Palau, ha dit a Efe que " els polítics són els que tenen la responsabilitat última i gran de fer les coses bé ".

Des dels col.lectius de malalties rares es demana la creació de Centres de Referència especialitzats, ja que "l'acció prioritària ha de ser garantir un diagnòstic encertat, tractament i atenció sociosanitària, tant als malalts com als seus familiars", ha afirmat el vicepresident de l'Aliança General de Pacients (AGP), Alejandro Toledo.

Així mateix, la directora general de FEDER, Claudia Delgado, ha destacat la necessitat del tractament multidisciplinari per atendre les malalties rares, que ha d'incloure "un treballador social i un psicòleg, la tasca d'assessorament i acompanyament ha de ser reconeguda en l'atenció personal a
els pacients ".

La dieta materna en l' embaràs pot marcar la salut geèntica del bebé.

La dieta materna durant l'embaràs podria influir en la salut genètica dels fills, segons un estudi de la Universitat de Missouri a Columbia (Estats Units) que es publica a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).

El treball ha estat realitzat en ratolins i indica que la dieta de la mare en l'embaràs podria influir en la salut genètica de la seva descendència i que les femelles en desenvolupament podrien ser més sensibles a les dietes maternes que els homes.

Els científics, dirigits per Cheryl Rosenfeld, van analitzar l'expressió genètica en placentes de femelles de ratolí embarassades alimentades amb dietes altes en greixos i en carbohidrats o dietes control. Els resultats van mostrar que cada dieta produïa una signatura genètica distintiva i que les placentes de ratolins de femelles en desenvolupament expressaven grans alteracions que les dels mascles.

Els autors van identificar les diferències en l'expressió genètica placentària en prop de 2.000 gens, incloent aquells coneguts per codificar funcions renals i de l'olfacte. Amb anterioritat, els científics havien observat que les dietes maternes riques en calories tendien a afavorir naixements d'homes enfront dels de femelles en una varietat d'espècies de mamífers i que els fills de mares obeses eren més propensos a convertir-se en obesos que les filles.

Els investigadors suggereixen que el coneixement de la relació entre la dieta materna i l'expressió de gens específics de gènere podria ajudar a confeccionar règims nutricionals prenatals per millorar la salut fetal en humans i ajudar a reduir el risc infantil de malalties associades a la dieta d'aparició més tardana.

Manuel Climent

Tuesday 9 February 2010

Construcció d'una cèl.lula en 3D


Els alumnes de l'assignatura de biologia de 4º d'ESO amb relació del tema tractat a classe, sobre la cèl.lula( tipus, característiques...),varem consttruir una maqueta en 3D d'una cèl.lula, ja fora animal, vegetal,eucariota o procariota. El nostre profesor ens va facilitar molta informació sobre com fer-la i ens recomanar veure un album picassa on hi havien un fum de fotos on es veien alguns dels treballs fets per altres alumnes alguns anys anteriors. Jo vaig formar grup amb l'alumne Quique Font, però hi haguè alumnes que no varen formar grup amb ninguna persona. Toni ens va recomanar produir la cèl.lula amb materials com gelatina o també golosines; peró Quique i jo varem escollir una cèl.lula eucariota animal,i fer reproduir tota la cèl.lula amb gelatina i varem realitzar tots els orgànuls amb plastilina. Com a motle varem utilitzar un vol de vidre transparent, encara que també es podria haver fet amb un vol de plàstic que fora transparent. Ja que varem escollir aquest tipus de cèl.lula tinguerem que reproduir; a més del citoplasma(fet amb gelatina); tots els orgànuls, que varen ser:
-Ribosomes: Fets amb plastilina roja amb una forma esfèrica.
-Lisosomes: La mateixa forma que els ribosomes però amb menys tamany.
-Reticle endoplasmàtic: Tires fines de plastilina blau envoltant el nucli.
-Complex de Golgi: Tires de plastilina verda, més amples que les del R.E.
-Mitocondris: Varem fer unes barquetes rojes i dins varem reprofuir la crsta mitocondrial amb plastilina taronja.
-Vacúols: Fundes taronjes plenes de plastilina groga.
-Centríols:Amb una forma estrelada i grocs amb l'interior blau.
-Nucli: Varem envoltar un nou amb plastilina negra i marró.

Per a donar més realisme a la nostra cèl.lula varem distribuir els orgànuls en dues capes de gelatina i aixi alguns es varen quedar enfonsats per una capa de gelatina amb més orgànuls.
Aquesta part de solidificació fou la parte més pesada de tot el treball ja que l'altra part, es a dir la part de manualitats, fou més dinàmica i divertida.

Aquest és un treball que ens va ajudar a memoritzar tots els orgànuls de la cèl.lula i no en tan gran part, però també ens va ajudar a recordar les seues funcions; i sería positiu fer més treballs com aquest en l'assignatura en un futur pròxim.

CREANT UNA CÉL.LULA 3D


Amb motiu del tema que estavem donant en l'assignatura de biologia,relacionat amb la cèl.lula i les seues caracterìstiques, i complementant el powerpoint fet abans d' aquest treball,decidirem que seria una bona ideia fer un model tridimensional d'una cèl.lula deixada a la nostra elecció.
El treball es va fer en grups en la majoria dels cassos, encara que hi va haver alumnes que feren tot sol.En el meu cas vaig formar amb l'alumne Daniel Martínez Seguí, i decidirem fer com model una cèl.lula eucariota animal.El nostre professor ens va donar la sugerencia d'utilitzar materials comestibles com la gelatina o les llepolies, encara que nosaltres sols utilitzarem gelatina i plastilina per fer els orgànuls.La veritat es que fou un procés molt senzill, tardarem molt poc en fer-ho,l 'unic que va tardar més fou la solidificació de la gelatina i la cració dels organuls amb plastilina.
Basant-nos en imatges del diversos organuls esmentarem les formes que deurien tindre i amb quins colors deuriem fer-los.Per eixemple en els cassos de cèl.lules vegetals els cloroplastos haurien de ser de color verd obligadament.Nosaltres tractarem de fer els organuls lo més fidels possible als organuls reals.Entre els organuls elaborats es trobaven:mitocondris, vacuols, complex de golgi, reticle endoplasmàtic, nucli, lisosomes i ribosomes.En els mitocondris traçarem una línea com a cresta mitocondrial al nucli introduirem una nou que rodejarem varies capes plastilina de diversos colors.Per al reticle endoplasmàtic utilitzarem línies fines de plastilina alternant dos colors:blau i morat i el complex de golgi ho ferem amuntunant capes de plastilina i doblegant-les totes en el mateix sentit.Els ribosomes foren xicotetes boles molt senzilles de fer i els vacuols foren fundes plenes de plastilina taronja.Altra part que ens portà una estoneta fou l'introducció dels organuls dins de la gelatina que actuava de citoplasma.Com no ho voliem tot en una mateixa capa, introduirem una primera capa de gelatina en un bol on ficarem els primers organuls i després damunt d'eixos organuls ficarem l'altra capa de gelatina líquida on deixarem surar el nucli, el complex de golgi i el reticle endoplasmàtic a l'espera de la solidificació del citoplasma.Fou un treball útil per aprendre bé l'estructura de la cèl.lula i fàcil i divertit de fer, propose més treballs d'aquests tipus.

Monday 1 February 2010

Observació de distints tipus de cél.lules vegetals.

El passat día 24 Toni va ensenyar-nos al laboratori de biología diferents tipues de cél.lules vegetals, aprofitant que és el temari que estem donant actualment, empràrem el material següent:
-Material biológic: Filaments de fulles d' Iris.
-Un microscopi. Lent ocular x10.
-Portaobjectes i cubremostres.
-Colorant: Blau de Metilé.
-Ampolletes d' aigua.
-Pinzes.

Els pasos a seguir foren els següents:
-Treure l' epidermis de la fulla amb un bisturí.
-Agafar el portaobjectes i ficar la mostra, ficant abans una petita gota d' aigua, per a que no hi hagen bambolles d' aire.
-Colocar un colorant que s' adherirà a algunes zones de les cél.lules i així farà més patent el contrast de colors. El deixem uns minuts per a que actúe.
-Netejem l' excés de colorant amb aigua i després apliquem el cubreobjectes.
-Observem a través de la lent vermella (10x4) i distinguimdistints tipus de cél.lules:
1-Conductores: allargades, fines i transparents.
2-Parénquima: quadrats verds
3-Epiterials: transparents i prismàtiques.
4-Estomàtiques: cercles que uneixen les epiterials.

Una volta finalitzada l' observació realitzarem un dibuix i una memòria del treball.

Manuel Climent

Monday 18 January 2010




Amb aquest vídeo podrem fer-se una idea més visual sobre el tema del que vaig fer l' exposició.

Manu